GENER

BAIONETA

No acaba de ser clar l'origen d'aquest estri que va ser fonamental per a les estratègies bèl·liques des del segle XVII fins a entrat el segle XX. L'única cosa segura és que el nom ve de la ciutat de Baiona, Lupurdi, al País Basc.

Podria ser que els habitants del lloc tinguessin el costum de fixar els seus ganivets de caça als canons dels fusells i que això ho veiessin els soldats de les guarnicions que estaven a la ciutat a causa de la proximitat amb la frontera.

També hi ha qui diu que, durant alguna de les revoltes camperoles del segle XVII, els pagesos bascos tenien molt poca pólvora i, per compensar-ho, van decidir ajuntar un ganivet a les seves armes.

Sigui com vulgui, hi ha un parell de coses indubtables: que l'invent és una salvatjada i que ja al 1660 els principals exèrcits europeus l'havien adoptat.

UN LLIBRE

Un llibre és una eina que ens ajuda a entendre el món. Però el que
importa és el món, no l'eina. No servirien de res les obres mestres si
no existís la vida, i si la vida no valgués més que qualsevol obra mestra.

André Comte-Sponville, filòsof francès (1952)

DESEMBRE

LLIBRES QUE US PROPOSEM PER AQUESTES FESTES

Ed infantil:

Endevina com t´estimo

Sam McBratney

C. Inicial

I un bé negre amb potes rosses!

Elena O´Callaghan i Duch

C. mitjà

La història de l´Emma: Deborah Hodge

C. superior

Diari d´una penjada

                                                                 Rachel Renée Russell 
Adults

En el país de la nube blanca

Sarah Lark

LA PARAULA

LEOTARDS

El trapezista Jules Léotard, nascut a Tolosa de Llenguadoc l'any 1839, es va fer cèlebre pel fet d'organitzar les primeres curses ciclistes als Pirineus i, sobretot, de jugar-se la vida per pistes de circ de tot Europa.

Diuen que va ser el primer a saltar d'un trapezi a un altre i a fer un salt mortal i baixar un altre cop a terra. Els seus números eren tan arriscats que l'home va aconseguir ser famosíssim i s'hi va fer la barba d'or. Fins i tot arribà a inspirar cançons populars i a donar nom a una peça de roba: els leotards -tot i que en realitat el que duia Léotard no era el que nosaltres coneixem amb aquest nom, sinó una mena de mallot de cos sencer que ell mateix havia inventat per tenir més llibertat de moviments.

Ironies del destí, els déus li van reservar una mort jove, com als herois; però no va morir lluitant o, en el seu cas, actuant, sinó de verola o de còlera durant una gira per Espanya.

NOVEMBRE

FRASE

El plaer més difícil de transmetre és el de llegir.

Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991)

PARAULA: TREBALLAR

El tripalium llatí era un sistema de tortura que consistia en una mena de cep compost de tres pals al qual es lligaven els presoners. A partir del nom d'aquest estri, el llatí vulgar va formar el verb tripaliare amb el valor de “torturar”.

Del tripalium, el català en va fer treball. El mot va conservar el valor de “patiment”, “problema”, “esforç”...; però el poble, que és savi, de seguida es va adonar que això de treballar era força semblant a una tortura -no és pas casualitat que el càstig que Jahvé va infligir a Adam i Eva fos guanyar-se el pa amb la suor del seu front- i va acabar identificant la paraula amb el fet de guanyar-se la vida.

OCTUBRE

FRASE

No hi ha millor nau que un llibre per viatjar lluny.

Emily Dickinson, poeta nord-americana (1830-1886)

PERGAMÍ

Una de les ciutats més impressionants de l'antigor degué ser Pèrgam, a la Turquia actual. La biblioteca de Pèrgam rivalitzava amb la d'Alexandria, d'on va sortir la nostra rata Hipàtia, en nombre i qualitat dels manuscrits que atresorava.

La llegenda explica que, arran d'aquesta rivalitat, Alexandria va deixar de subministrar a la seva competidora el papir, material que s'utilitzava per fer els llibres. Llavors els encarregats de la biblioteca de Pérgam van haver de començar a utilitzar pells de cabra, ovella o vacum allisades, pelades, assecades i desgreixades per escriure-hi: havia nascut el pergamí, és a dir, el material en què s'havien d'escriure els llibres fins a la generalització del paper.

Cal dir, però, per ser fidels a la veritat, que sembla que el pergamí s'havia inventat abans fins i tot de la fundació de Pèrgam, per bé que sí és cert que la ciutat es va distingir per la qualitat i la quantitat dels pergamins que s'hi fabricaven i que van contribuir granment a la seva difusió.