dissabte, 19 de febrer del 2011

ARRIBA EL CARNAVAL!

       CARNAVAL POÈTIC

Ha arribat el Carnestoltes
i el febrer s´ha disfressat.
S´ha posat una carota
de marçot esvalotat;
s´ha guarnit amb vel de pluja,
-com si fos el maig mateix-
i amb una faldilla llarga
feta de tarda de creix.

Malgrat la seva disfressa,
no podrà enganyar la gent
si no s´afegeix dos dies.
Ai, febrer, que ets innocent!
( Joana Raspall)

dimecres, 16 de febrer del 2011

ACTIVITAT FEBRER



ELMER

Treballem en valors

Hi havia una vegada un ramat d'elefants. Hi havia elefants joves, elefants vells, elefants alts, grassos i prims. Elefants així i aixà, tots diferents, però tots feliços i tots del mateix color. Tots menys un: l'Elmer.
L'Elmer era diferent. L'Elmer era de molts colors. L'Elmer no era de color elefant...”

Partim d'aquest conte explicat per la bibliotecària per entendre que no hi ha cap ésser humà igual, però que tots ens mereixem respecte i consideració.

Plasmarem tots els colors de l'Elmer amb un antifaç d'elefant i amb ell, donarem pas al Carnaval.
Visca l´alegria i la disbauxa perquè ja el tenim aquí!

dimecres, 9 de febrer del 2011

MIL CRETINS

Un noi entra ferit a l´institut, però ha de netejar el rastre de sang que ha deixat. Dues belles dorments geloses en el mateix conte. Una senyora que fa dissabte fins i tot de la seva pròpia pell.  Ventura Pons adapta 15  relats de Quim Monzó que tenen com a nexe l´estupidesa humana. Magnífica absurditat la de l´escriptor. Ara,  si no  agrada Monzó...           

dimarts, 1 de febrer del 2011

LA CANDELERA

ESPAVILEM LA CANDELERA

Antigament, els blens de les espelmens s'havien d'anar tallant perquè la flama no acabés extingint-se. D'aquets blens se'n podia i se'n pot dir de molt diverses maners, com ara metxa o el definitivament pavil o pàvil.
D'aquest últim mot deriva la paraula que ens ocupa, espavilar, que, si bé al principi es referia només al fet de tallar el ble de l'espelma per revifar-la, va acabar, per mor d'una bonica giragonsa metafòrica, incorporant un nou significat: el d'avivar l'enteniment -la llum, doncs- d'algú.

Dites relacionades amb la Candelera

Si la Candelera riu,
el fred és viu.
Si la Candelera plora,

el fred és fora.

A la Candelera, si el fred no li va davant li va  darrere.

Candelera clara, fa bon fred encara.
 
La Candelera, si no la fa al davant, la fa al darrere.

Després de la Candelera,
Carnestoltes ve al darrere.