LA CANDELERA

ESPAVILEM LA CANDELERA

Antigament, els blens de les espelmens s'havien d'anar tallant perquè la flama no acabés extingint-se. D'aquets blens se'n podia i se'n pot dir de molt diverses maners, com ara metxa o el definitivament pavil o pàvil.

D'aquest últim mot deriva la paraula que ens ocupa, espavilar, que, si bé al principi es referia només al fet de tallar el ble de l'espelma per revifar-la, va acabar, per mor d'una bonica giragonsa metafòrica, incorporant un nou significat: el d'avivar l'enteniment -la llum, doncs- d'algú.

Dites relacionades amb la Candelera

Si la Candelera riu,
el fred és viu.
Si la Candelera plora,
el fred és fora.

A la Candelera, si el fred no li va davant li va  darrere.

Candelera clara, fa bon fred encara.

 

La Candelera, si no la fa al davant, la fa al darrere.

Després de la Candelera,
Carnestoltes ve al darrere.