GERÓNIMO STILTON

GERÓNIMO STILTON


Gerónimo Stilton és una sèrie de llibres per a nens de 9 a 14 anys creats per l'escriptora italiana Elisabetta Dami, que signa com l'escriptor fictici “Geronimo Stilton”. Van ser publicats originalment a Itàlia per Edizioni Piemme l'any 2000.
Segons s'indica en els llibres, el cognom del protagonista deriva del formatge stilton.

A Espanya i Mèxic aquest llibre és editat pel segell editorial Destinació del Grupo Planeta.

També té uns dibuixos animats emesos en Nickelodeon i Cartoon Network els caps de setmana i a la venda en DVD.

La sèrie de llibres narren les aventures, històries i misteris d'un ratolí anomenat Gerónimo Stilton que treballa d'escriptor i director d'un diari titulat "El Ressò del Rosegador". Viu en una illa fictícia anomenada Illa dels Ratolins, la capital de la qual és Ratònia, on va néixer Gerónimo i on viu. Stilton és un bibliòfil i melòman amant de la música clàssica i de la tranquil·litat, encara que les seves aventures són sempre agitades.

Stilton té una gran família: Trampita, el seu cosí; Tea, la seva germana ; el seu nebot Benjamí i Torcuatro, el seu avi. Alguns amics de Gerónimo Stilton són: Metomentodo Quesoso, un amic de Gerónimo Stilton des de la guarderia fins a l'actualitat que treballa com a detectiu i investigador privat, Tenebrosa Tenebrax, Patty Spring i Hiena.

L'humor i l'estètica visual que dóna molta importància a les il·lustracions i als jocs gràfics dintre del text i pàgines amb olors són algunes de les claus del seu èxit.

ELISABETTA DAMI

ELISABETTA DAMI


D’Elisabetta Dami se sap ben poc, però el que si és cert, és que quasi totes les aventures que viu en Gerónimo en els diferents llocs del seu món, estan basades en les seves pròpies escapades en la seva vida real com: pujar al Kilimanjaro, córrer la marató de New York, caminar al voltant del Sàhara o de participar en algun curset de supervivència extrema. Diuen que el nom de Gerónimo el va treure de quan es va apuntar a un curset de paracaigudisme per superar el seu vertigen, i que Geronimooooooo! era el crit que deien per animar-se mentre saltaven de l’avió.

LLIBRES PER ST. JORDI

Pels adults:   Digue'm qui sóc Julia Navarro

Els ulls grocs dels cocodrils Katherine Pancol

Pels infants: Tengo una muñeca vestida de azul   Montserrat Amo

Cinquè viatge al regne de la fantasia Gerónimo Stilton

SANT JORDI

SANT JORDI GLORIÓS

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del
món.
Josep Maria de Segarra (1894-1961)  

      UNA ROSA

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

                              Maria Antònia Salvà (1869-1958)                            

BRUNO MUNARI

BRUNO MUNARI

Bruno Munari (Milà, 1907-1998), dissenyador, grafista, il·lustrador, editor, arquitecte, escriptor, poeta, pedagog, teòric, editor i escriptor, futurista en els anys 20 i surrealista en els 30, inventor... Són només alguns dels oficis en els que va treballar Bruno Munari i que el defineixen.

Durant un viatge a Paris coneix André Breton. Més endavant, amb altres creadors van fundar el moviment Art Concreta.

El seu millor llibre “Com neixen els objectes” (1933). També escrivia llibres per a infants, originàriament creats per al seu fill Alberto.

L'any 1974 va guanyar el Premi Andersen al millor autor per a nens i l'any 1986 el premi Lego per les seves contribucions excepcionals en el desenvolupament de la creativitat en els nens.

ACTIVITAT ABRIL

TÈCNICA DEL FROTTAGE.

“Perché la cosa più importante che possiamo fare per bambini è insegnare loro a pensare con la propia testa...”

Silvana Sperato (formadora del mètode Bruno Munari)

Basant-nos en el curs que dues mestres del nostre claustre varen fer a l'escola Pedralta, l'activitat d'aquest mes a la nostra biblioteca ha tingut com a punt de partida l'expressió plàstica proposada per Bruno Munari i, com a punt final, l'expressió oral dels alumnes a partir dels seus propis llibres creats.

Cada alumne, amb la tècnica del “frottage” ha confeccionat un llibret i, d'aquí, han sortit un munt d'històries FANTÀSTIQUES, que les trobareu penjades a tots els arbres de FANTASIA de l'escola.

Montserrat del Amo,

Montserrat del Amo,

                                                  

Montserrat del Amo, escriptora espanyola, neix a Madrid l'any 1927. El 1976 es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense de Madrid. Té especial interès per la pintura. És aficionada a la cal·ligrafia. Realitza freqüents viatges per Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia.
Imparteix cursets de Narració Oral i Tècniques d'Animació a la Lectura per a professors i bibliotecaris. Ha dirigit el curs El auge de la literatura infantil i juvenil de la Complutense a El Escorial (1998).
Realitza actes de Narració Oral i Animació a la Lectura per a nens, joves i adults, i pronuncia nombroses conferències en Cases de Cultura i centres d'ensenyament, estatals i privats, de tota Espanya.
Participa en trobades amb escriptors de literatura infantil i juvenil organitzats per l'Institut Cervantes (Nova York, 1993; Tolosa, 1998; Chicago, 2000).
És convidada al Miami Book Fair International 1991 i a la Primera Fira Internacional del Llibre i la Comunicació de Guayaquil, (Equador) 2003, participant en els programes de conferències i animació a la lectura.
A Alemanya (Colònia, Dortmund, Reimscheid, Solingen i Essen), realitza una sèrie d'actes per a fills d'emigrants espanyols el 1988 i 1989.
El conte poètic "La nit" s'estrena a Madrid el 1994 en un concert de l'Orquestra Simfònica de Radio-televisió Espanyola (música del compositor José de la Vega).

Ha publicat nombroses obres de literatura infantil i juvenil, algunes de les quals han estat traduïdes al català. El 1978 va obtenir el Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles per la novel·la El nus.

La nostra escola,

la nostra biblioteca,

els alumnes de cicle superior.

Una tarda de plaer i de cultura. 

 

Ens han quedat les seves paraules:

De pequeña, mi padre nos dejaba libros en la entrada de casa para que cuando tuviéramos que escondernos en el refugio al oir las sirenas de los bombardeos de la Guerra Civil, los cogiéramos y los lleváramos al subterráneo. En este lugar, bajo tierra, al leerlos, por unos momentos, no sentiamos el miedo de las bombas.

“... El libro más corto, pero con el título más largo: Hombres de Hoy, ciudades de siglo.”

“... El libro que más me ha gustado: El que aún no he escrito”.

“... El libro tiene dos vidas: el momento en que se empieza y cuando llega a los lectores.”