Pels adults: Digue'm qui sóc Julia Navarro
Pels infants: Tengo una muñeca vestida de azul Montserrat Amo
Cinquè viatge al regne de la fantasia Gerónimo Stilton
dissabte, 16 d’abril del 2011
LLIBRES PER ST. JORDI
Pels infants: Tengo una muñeca vestida de azul Montserrat Amo
SANT JORDI
SANT JORDI GLORIÓS
Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del
món.
Josep Maria de Segarra (1894-1961)
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del
món.
Josep Maria de Segarra (1894-1961)
UNA ROSA
Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!
Maria Antònia Salvà (1869-1958)
dimecres, 13 d’abril del 2011
BRUNO MUNARI
BRUNO MUNARI
Bruno Munari (Milà, 1907-1998), dissenyador, grafista, il·lustrador, editor, arquitecte, escriptor, poeta, pedagog, teòric, editor i escriptor, futurista en els anys 20 i surrealista en els 30, inventor... Són només alguns dels oficis en els que va treballar Bruno Munari i que el defineixen.
Durant un viatge a Paris coneix André Breton. Més endavant, amb altres creadors van fundar el moviment Art Concreta.
El seu millor llibre “Com neixen els objectes” (1933). També escrivia llibres per a infants, originàriament creats per al seu fill Alberto.
L'any 1974 va guanyar el Premi Andersen al millor autor per a nens i l'any 1986 el premi Lego per les seves contribucions excepcionals en el desenvolupament de la creativitat en els nens.
ACTIVITAT ABRIL
TÈCNICA DEL FROTTAGE.
“Perché la cosa più importante che possiamo fare per bambini è insegnare loro a pensare con la propia testa...”
Silvana Sperato (formadora del mètode Bruno Munari)
Basant-nos en el curs que dues mestres del nostre claustre varen fer a l'escola Pedralta, l'activitat d'aquest mes a la nostra biblioteca ha tingut com a punt de partida l'expressió plàstica proposada per Bruno Munari i, com a punt final, l'expressió oral dels alumnes a partir dels seus propis llibres creats.
Cada alumne, amb la tècnica del “frottage” ha confeccionat un llibret i, d'aquí, han sortit un munt d'històries FANTÀSTIQUES, que les trobareu penjades a tots els arbres de FANTASIA de l'escola.
dijous, 7 d’abril del 2011
Montserrat del Amo,
Montserrat del Amo, escriptora espanyola, neix a Madrid l'any 1927. El 1976 es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense de Madrid. Té especial interès per la pintura. És aficionada a la cal·ligrafia. Realitza freqüents viatges per Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia.
Imparteix cursets de Narració Oral i Tècniques d'Animació a la Lectura per a professors i bibliotecaris. Ha dirigit el curs El auge de la literatura infantil i juvenil de la Complutense a El Escorial (1998).
Realitza actes de Narració Oral i Animació a la Lectura per a nens, joves i adults, i pronuncia nombroses conferències en Cases de Cultura i centres d'ensenyament, estatals i privats, de tota Espanya.
Participa en trobades amb escriptors de literatura infantil i juvenil organitzats per l'Institut Cervantes (Nova York, 1993; Tolosa, 1998; Chicago, 2000).
És convidada al Miami Book Fair International 1991 i a la Primera Fira Internacional del Llibre i la Comunicació de Guayaquil, (Equador) 2003, participant en els programes de conferències i animació a la lectura.
A Alemanya (Colònia, Dortmund, Reimscheid, Solingen i Essen), realitza una sèrie d'actes per a fills d'emigrants espanyols el 1988 i 1989.
El conte poètic "La nit" s'estrena a Madrid el 1994 en un concert de l'Orquestra Simfònica de Radio-televisió Espanyola (música del compositor José de la Vega).
Imparteix cursets de Narració Oral i Tècniques d'Animació a la Lectura per a professors i bibliotecaris. Ha dirigit el curs El auge de la literatura infantil i juvenil de la Complutense a El Escorial (1998).
Realitza actes de Narració Oral i Animació a la Lectura per a nens, joves i adults, i pronuncia nombroses conferències en Cases de Cultura i centres d'ensenyament, estatals i privats, de tota Espanya.
Participa en trobades amb escriptors de literatura infantil i juvenil organitzats per l'Institut Cervantes (Nova York, 1993; Tolosa, 1998; Chicago, 2000).
És convidada al Miami Book Fair International 1991 i a la Primera Fira Internacional del Llibre i la Comunicació de Guayaquil, (Equador) 2003, participant en els programes de conferències i animació a la lectura.
A Alemanya (Colònia, Dortmund, Reimscheid, Solingen i Essen), realitza una sèrie d'actes per a fills d'emigrants espanyols el 1988 i 1989.
El conte poètic "La nit" s'estrena a Madrid el 1994 en un concert de l'Orquestra Simfònica de Radio-televisió Espanyola (música del compositor José de la Vega).
Ha publicat nombroses obres de literatura infantil i juvenil, algunes de les quals han estat traduïdes al català. El 1978 va obtenir el Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles per la novel·la El nus.
La nostra escola,
la nostra biblioteca,
els alumnes de cicle superior.
Una tarda de plaer i de cultura.
Ens han quedat les seves paraules:
De pequeña, mi padre nos dejaba libros en la entrada de casa para que cuando tuviéramos que escondernos en el refugio al oir las sirenas de los bombardeos de la Guerra Civil, los cogiéramos y los lleváramos al subterráneo. En este lugar, bajo tierra, al leerlos, por unos momentos, no sentiamos el miedo de las bombas.
“... El libro más corto, pero con el título más largo: Hombres de Hoy, ciudades de siglo.”
“... El libro que más me ha gustado: El que aún no he escrito”.
“... El libro tiene dos vidas: el momento en que se empieza y cuando llega a los lectores.”
dimecres, 30 de març del 2011
ACTIVITAT MARÇ
“La vidal és tan curta que no dóna per a més”
Charles Spencer Chaplin
Des de la biblioteca volem aconseguir que els nostres alumnes rebin una petita formació cinèfila amb la projecció de la pel·lícula THE KID de Charles Chaplin.
Coneixerem els inicis del cinema i la bohèmia i revolucionària vida d'aquest actor, compositor, productor i director que compta amb un Òscar honorífic i un Lleó d'or per la seva trajectòria cinematogràfica.
Mentre visionem aquest magnífic film mut, en blanc i negre, el mateix Charlot, amb els seus inconfusibles ulls blaus-verds, ens l'anirà explicant.
dimarts, 8 de març del 2011
DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
Qui més que la nostra Hipàtia per reconèixer el valor de les dones que varen morir cremades per defensar els seus drets.
EL 8 DE MARÇ: MITE I HISTÒRIA
La commemoració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, tenia el seu origen, es deia, en el fet que el 8 de març de 1908 havia tingut lloc un incendi en la fàbrica Cotton, de Nova York, en què havien mort cremades moltes dones, que estaven tancades a la fàbrica, en vaga; un incendi provocat pel mateix empresari com a represàlia.
Hi havia, però, una altra tradició: la celebració venia del fet que el 8 de març de 1857 (segons uns) o de 1908 (segons altres) hi havia hagut, també a Nova York, una manifestació de treballadores tèxtils.
Tanta varietat de presumptes orígens no era de bon ésser. I vet aquí que ara resulta que cap d'ells no és veritat.
L'incendi de Nova York sí que, desgraciadament, és veritat, i també que hi van morir uns 140 treballadors i treballadores, la gran majoria noies immigrades. Però no va ser el 8 de març del 1908, sinó el 25 de març de 1911. Tampoc va ser a la Cotton, sinó a la Triangle Shirtwaist Company. Tampoc estaven en vaga ni l'incendi va ser provocat per l'empresari. Van morir perquè les portes eren tancades (per l'empresari) per evitar, probablement, que les noies més joves s'escapessin a jugar al carrer en hores de feina.
També és certa la manifestació de treballadores del tèxtil, però no va ser cap 8 de març, sinó el 27 de setembre de 1909, i va ser el començament d'una llarga vaga de 13 setmanes del ram tèxtil.
Ara anem a la història. La primera cosa que cal dir és que el 8 de març no té l'origen en un sol fet, sinó en un «procés».
* El 1903, als EUA, dones de professions liberals i dones sindicalistes van començar una col·laboració de cara a lluitar pel dret al vot.
* El 1909 i el 1910 van començar a celebrar el Woman's Day, el darrer diumenge de febrer, amb grans manifestacions, orientades sobretot a obtenir el dret de votar, però també pels drets socials. El mateix 1910, aquesta festa va quedar establerta per un congrés del Partit Socialista Nord-americà i, després, per la Conferència Internacional de Dones Socialistes de Copenhaguen.
* Però l'esmentada Conferència li va canviar el nom, pel de Women's Day, en plural, i la data, pel 19 de març, al mateix temps que internacionalitzava la seva celebració, que va començar a fer-se en alguns països europeus, encara que no en tots el mateix dia.
* El 1913, les alemanyes el van celebrar el dia 2 de març (ja era la tercera data).
* A partir de l'any següent, 1914, el ja anomenat Dia Internacional de la Dona es va celebrar en diversos països el 8 de març (quarta data).
* Aquesta data va quedar definitivament establerta amb l'amotinament de les dones russes, per la manca d'aliments, el 23 de febrer (8 de març del calendari occidental) de 1917, un dels fets que van empènyer la Revolució russa de febrer.
* Podem dir, doncs, que la festa sorgeix a partir de les lluites de les dones nord-americanes, primer, i després europees, pel dret al vot, principalment, i la data actual esdevé fixada, sobretot, per una gran mobilització de les dones russes.
Hi havia, però, una altra tradició: la celebració venia del fet que el 8 de març de 1857 (segons uns) o de 1908 (segons altres) hi havia hagut, també a Nova York, una manifestació de treballadores tèxtils.
Tanta varietat de presumptes orígens no era de bon ésser. I vet aquí que ara resulta que cap d'ells no és veritat.
L'incendi de Nova York sí que, desgraciadament, és veritat, i també que hi van morir uns 140 treballadors i treballadores, la gran majoria noies immigrades. Però no va ser el 8 de març del 1908, sinó el 25 de març de 1911. Tampoc va ser a la Cotton, sinó a la Triangle Shirtwaist Company. Tampoc estaven en vaga ni l'incendi va ser provocat per l'empresari. Van morir perquè les portes eren tancades (per l'empresari) per evitar, probablement, que les noies més joves s'escapessin a jugar al carrer en hores de feina.
També és certa la manifestació de treballadores del tèxtil, però no va ser cap 8 de març, sinó el 27 de setembre de 1909, i va ser el començament d'una llarga vaga de 13 setmanes del ram tèxtil.
Ara anem a la història. La primera cosa que cal dir és que el 8 de març no té l'origen en un sol fet, sinó en un «procés».
* El 1903, als EUA, dones de professions liberals i dones sindicalistes van començar una col·laboració de cara a lluitar pel dret al vot.
* El 1909 i el 1910 van començar a celebrar el Woman's Day, el darrer diumenge de febrer, amb grans manifestacions, orientades sobretot a obtenir el dret de votar, però també pels drets socials. El mateix 1910, aquesta festa va quedar establerta per un congrés del Partit Socialista Nord-americà i, després, per la Conferència Internacional de Dones Socialistes de Copenhaguen.
* Però l'esmentada Conferència li va canviar el nom, pel de Women's Day, en plural, i la data, pel 19 de març, al mateix temps que internacionalitzava la seva celebració, que va començar a fer-se en alguns països europeus, encara que no en tots el mateix dia.
* El 1913, les alemanyes el van celebrar el dia 2 de març (ja era la tercera data).
* A partir de l'any següent, 1914, el ja anomenat Dia Internacional de la Dona es va celebrar en diversos països el 8 de març (quarta data).
* Aquesta data va quedar definitivament establerta amb l'amotinament de les dones russes, per la manca d'aliments, el 23 de febrer (8 de març del calendari occidental) de 1917, un dels fets que van empènyer la Revolució russa de febrer.
* Podem dir, doncs, que la festa sorgeix a partir de les lluites de les dones nord-americanes, primer, i després europees, pel dret al vot, principalment, i la data actual esdevé fixada, sobretot, per una gran mobilització de les dones russes.
(Informació extreta del treball «La lluita pels drets de les dones: el 8 de Març», de Carme López, publicat en la revista «Treballadora», de la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres de Catalunya.)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)