GROTESC
En la seva autobiografia, Benvenuto Cellini explica com els artistes del Cinquecento utilitzaven tot sovint motius decoratius basats en els que hi havia a les grutes -en italià, grotte- de l'Esquilí, un dels set turons de la ciutat de Roma.
Les grutes en qüestió, però, eren les restes soterrades de la Domus Aurea de Neró. Els pintors renaixentistes s'hi feien baixar per estudiar aquestes decoracions romanes reaparegudes: sanefes, formes geomètriques, figures monstruoses ...
Tot plegat va passar a formar part del repertori dels artistes, però no tothom ho veia amb bons ulls, de manera que els grotescos foren criticats pel fet de ser frívols, llicenciosos i ridículs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada