ACRÒSTIC
L'exemple més característic de la idea d'enigma que porta implícit un acròstic el podem trobar en un clàssic de la literatura espanyola.
En el pròleg de “La Celestina”, les inicials de les octaves formen la frase “El bachiller Fernando de Rojas acabó la comedia de Calisto y Melibea y fue nacido en la Puebla de Montalbán”. La finalitat de l'acròstic és firmar l'obra i evitar que d'altres se n'apropiïn.
Un acròstic curiós molt nostre és el del cognom de l'escriptora més enigmàtica de la literatura catalana contemporània, la inefable Ofèlia Dracs (col·lectiu d'escriptors iniciat al començament dels anys setanta). És un acròstic dels cognoms dels cinc fundadors del col·lectiu: Miquel Desclot, Carles Reig, Pep Albanell, Jaume Cabré i Quim Soler.
N'hi ha que se les pensen.
ResponEliminaNeus